Skip to main content

Pulsonome és l'espai de Holostum dedicat a desenvolupar aplicacions i experiències. És un marc conceptual i tecnològic basat en una simple idea: els sistemes vius funcionen mitjançant ritmes i freqüències.

Explorem com utilitzar ritmes dissenyats de forma conscient per facilitar regulació, coherència i connexió.

MÉS ENLLÀ DE LA MÚSICA…

Pulsonome no és música per relaxar-se; és ritme i freqüència estructurada per regular l'estat d'ànim.

ESCOLTA I SENT

Facilita una presència relaxada i funcional.

L'experiència depèn del volum. Pren-te un moment per ajustar-lo....

Vibració àmplia que genera espai intern. No marca el ritme, obre l'espai.

No és el que escoltes. És el que sents en fer-ho.

La música pot evocar records, emocions o estats associats a experiències prèvies. Les meditacions guiades solen proposar imatges, conceptes o narratives internes.

Pulsonome treballa a un altre nivell.

No cerca imaginar, ni suggerir, ni conduir la ment cap a un contingut predeterminat.
Redueix el so als elements estructurals més bàsics: freqüència i pols.

Mentre la música expressa, Pulsonome proposa un marc rítmic estable amb què el sistema nerviós pot interactuar sense interferència narrativa.

ELS ESTILS DEL SO

Sempre estem envoltats de so...

I no tots els sons ens afecten de la mateixa manera.
La qualitat és la manera com vibren en nosaltres, com els percebem.

Pulsonome organitza el so en diferents estils perquè cada persona ressona de manera diferent. Alguns troben calma a la natura. Altres connecten amb la vibració metàl·lica d'un bol, el pols de la percussió o la neutralitat del soroll blanc.

Cada estil compleix una funció estructural concreta dins del sistema, però l'experiència és profundament personal.

Els estils no canvien l'objectiu -la regulació d'un estat- sinó la textura amb què es presenta el pols. Un mateix ritme es pot sentir orgànic, profund, eteri o mecànic segons el llenguatge sonor que el sostingui.

BASES CIENTÍFIQUES

Els sistemes vius funcionen mitjançant ritmes:
El cor batega. La respiració oscil·la. El cervell opera amb patrons elèctrics mesurables.

La neurociència ha mostrat que els estímuls rítmics poden influir a l'estat fisiològic, per tant, a l'estat d'ànim. El fenomen de sincronització descriu la tendència dels sistemes oscil·latoris a ajustar-se parcialment quan interactuen.

Sons lents poden afavorir relaxació. Ritmes ràpids poden augmentar activació. La relació entre so i estat no és especulativa: està documentada en psicologia, fisiologia i acústica aplicada.

NOTA:

Els conceptes desenvolupats a Pulsonome es basen en l'observació, l'experiència i els principis de sentit comú aplicats al so i la percepció.

Cada persona és un sistema únic.

Per això, l'experiència pot variar i sempre s'ha d'entendre com una cosa personal.

Explicacions científiques:

la física del ritme

La física moderna descriu la realitat no com a objectes estàtics, sinó com a sistemes denergia en moviment.
L'oscil·lació no n'és una excepció: és una propietat estructural de molts sistemes naturals.

Quan dos sistemes rítmics interactuen, es pot produir sincronització. Aquest principi s'observa en experiments amb metrònoms, biologia cel·lular i dinàmiques col·lectives.

Els sistemes vius no només responen a estímuls externs. També generen ritmes propis.

En sistemes complexos, les interaccions no sempre són unidireccionals. La influència pot ser petita individualment, però els efectes col·lectius poden mostrar dinàmiques emergents.

La pregunta que explorem no és si un individu pot modificar la realitat, sinó què passa quan molts sistemes coincideixen a un mateix ritme.

les ones cerebrals

Ones cerebrals i ritmes neuronals

El cervell funciona mitjançant activitat elèctrica organitzada en patrons rítmics coneguts com a ones cerebrals. Aquestes oscil·lacions es poden mesurar mitjançant electroencefalografia (EEG) i s'agrupen en diferents rangs de freqüència, com ara delta, theta, alfa, beta o gamma.

Cada rang s'associa habitualment amb diferents estats funcionals, com ara el son profund, la relaxació, l'atenció o l'activitat cognitiva intensa.

La investigació en neurociència ha observat que estímuls sensorials repetitius, especialment auditius i rítmics, poden influir en lactivitat neuronal mitjançant fenòmens de sincronització parcial coneguts com a entrainment.

Pulsonome explora aquesta relació des del disseny estructural del ritme, sense cercar induir estats específics, sinó oferir patrons estables amb què el sistema nerviós pugui interactuar.

Variabilitat de la Freqüència Cardíaca

Variabilitat de la Freqüència Cardíaca (HRV)

La variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV, per les sigles en anglès) és la mesura de les petites variacions en el temps entre un batec i el següent.

Tot i que el cor pugui semblar regular, els intervals entre batecs no són idèntics. Aquesta variabilitat reflecteix la interacció dinàmica entre el sistema nerviós simpàtic i el parasimpàtic.

Una HRV adequada sol associar-se amb més capacitat d'adaptació fisiològica, millor regulació emocional i equilibri autonòmic. Per contra, una variabilitat reduïda es pot relacionar amb estats perllongats d'estrès o activació.

Diversos estudis han explorat com estímuls rítmics, respiratoris o auditius poden influir a la HRV, modulant l'activitat del sistema nerviós autònom.

Pulsonome investiga el ritme com a possible eina per interactuar amb aquests processos de regulació.

Sistema nerviós autònom

Sistema nerviós autònom

El cor està regulat pel sistema nerviós autònom, compost per dues branques principals: el sistema simpàtic i el sistema parasimpàtic.

El sistema simpàtic participa a les respostes d'activació i alerta.
El sistema parasimpàtic afavoreix la recuperació, l'equilibri i la conservació d'energia.

Tots dos sistemes interactuen de manera continuada per mantenir l'estabilitat de l'organisme.

Diversos estudis han observat que determinats estímuls auditius rítmics poden influir en l'activitat del sistema nerviós autònom, generant canvis mesurables en paràmetres com la freqüència cardíaca i la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV).

Pulsonome investiga aquesta relació des d'una perspectiva estructural del ritme.

les APPs de Pulsonome

Les aplicacions derivades de Pulsonome exploren aquests principis a diferents escales:

Pulsonome:
Un mateix pols, diferents maneres de sentir-ho.

Si t'interessa explorar com diferents estats interiors poden transformar la nostra manera de percebre la realitat, pots descobrir-ho també a: